4. EL SECTOR TERCIARI: EL SERVEIS

4.1. LES ACTIVITATS DEL SECTOR TERCIARI

Sector terciari: conjunt d’activitats econòmiques basades la prestació i la distribució de serveis de tota mena.

• No es tracta d’activitats directament productives sinó de béns immaterials, però molt necessaris.
• 

  Ha esdevingut un element clau de la societat contemporània gràcies al progrés tecnològic.
• N’hi ha una part que és gestionada per l’estat.
• És un indicador del nivell de desenvolupament dels països.
• No es troba repartit amb igualtat pel món.

Tipus de serveis

Depenent de la titularitat:

• Serveis públics: controlats per l’Administració. Tenen l’objectiu principal de satisfer les necessitats de la societat.
• Serveis privats:  en mans d’empreses particulars. El seu objectiu és la rendibilitat econòmica i s’adapten a les necessitats del mercat.

Depenent dels destinataris dels serveis:

• Serveis lligats al desenvolupament econòmic: destinats sobretot a les empreses o a la distribució (finances, comerç, transport...).
• Serveis adreçats al benestar social: tenen com a primer destinatari les persones, de manera individual o col·lectiva (sanitat, educació, oci, cultura...).

Fil de llum

Fem un descans en mig de tanta geografia amb aquesta cançó i continuarem amb EL SECTOR TERCIARI.

3.6. INDÚSTRIA I MEDI AMBIENT: LA CONTAMINACIÓ

Contaminació industrial: efectes negatius sobre el medi ambient de les activitats del sector secundari. Pot ser atmosfèrica: provocada per l’emissió de gasos i fums o causada pels residus sòlids i líquids.

ELS PERILLS DE LA CONTAMINACIÓ

Contaminants primaris: emanen de indústries i de la utilització de combustibles fòssils en vehicles i calderes.

Contaminants secundaris: s’originen en ajuntar-se els primaris entre si i amb els components naturals de l’atmosfera.

Pluja àcida: es cremen combustibles fòssils, es llencen a l’aire òxids de sofre i de nitrogen, en combinar-se amb el vapor d’aigua de l’atmosfera, es transformen en àcid sulfúric o nítric, finalment cauen a la superfície del planeta per pluja o neu i la corroeixen, perjudicant la vegetació i alterant l’ecosistema.

Deteriorament de la capa d’ozó: és un gas que filtra les radiacions ultraviolades procedents del Sol, és causat per els gasos clorofluorocarbonis (CFC).

Efecte hivernacle: és l’escalfament global de la Terra, altera l’equilibri entre l’energia calorífica que aporta el Sol i la que per la Terra. Comporta canvis climàtics com el desglaç dels pols i l’augment del nivell del mar.

LA PROTECCIÓ MEDIAMBIENTAL

Les polítiques de protecció del medi ambient serveixen per reduir i controlar la contaminació, a fi de frenar la degradació dels ecosistemes.

El desenvolupament sostenible permet un creixement harmònic sense grans costos per a les generacions futures.

3.5. LA DISTRIBUCIÓ DE LA INDÚSTRIA

Forts desequilibris espacials:

- Països centrals o del Nord: desenvolupats i enorme poder decisió econòmica.

- Països perifèrics o del Sud: economies menys avançades.

Regions industrials:

- Europa occidental: Alemanya, Països Baixos, Bèlgica, nord França i sud-est Gran Bretanya.
- Units: empreses multinacionals importants i modernes.
- Japó: segle XX potència industrial important.
- Països Sud-est asiàtic: Corea del Sud, Singapur i Taiwan.
- Rússia i països Europa de l’Est: lenta recuperació gracies a potencial industrial i energètic.
- Altres: Índia, Mèxic i Brasil, als països en desenvolupament.

3.4. LA INDÚSTRIA: LOCALITZACIÓ I TIPUS

ELS FACTORS DE LOCALITZACIÓ INDUSTRIAL:
La localització geogràfica de la indústria està condicionada per diversos factors, tant físics com humans. Actualment els factors tradicionals han perdut molta importància, i n’han agafat d’altres, com per exemple, la tecnologia punta. Un seguit de factors de localització indústrial importants són:

• 

  La proximitat de les primeres matèries i fonts d’energia
• El mercat
• El transport
• La disponibilitat de mà d’obra
• Les infraestructures i equipaments
• La tecnologia
• L’existència d’una aglomeració industrial
• Les decisions polítiques i els ajuts oficials

3.3. LES PRIMERES MATÈRIES

Un concepte bàsic de primeres matèries és, tot aquell producte que s’obté  de la natura i que és necessari per a la producció d’un bé econòmic. Aquests béns han de satisfer les necessitats humanes.

LES PRIMERES MATÈRIES MINERALS:

El primers metalls que és van obtenir, és calcula que va ser al 4.000-3.000 a.C. i es va obtenir ferro, coure i plata. A partir d’aquí, al tercer mil·leni és van obtenir els minerals de les mines, ja que des de l’escorça terrestre ja s’obtenia des del paleolític. Les activitats mineres més significatives són; l’obtenció del ferro, de combustibles fòssils i dels minerals que són més utilitzats en la construcció. Per posar en funcionament una mina, és necessita molt de temps, una gran inversió inicial i un risc per saber si hi haurà minerals a la zona excavada. Tot i això els procés de prospecció, extracció i distribució, estan en mans de les grans empreses, i s’ocupen dels gastos econòmics.

La producció de les primeres matèries mineres és troba molt concentrada, destaquen els països de Xina, Rússia, Canadà, Brasil, els Estats Units, Austràlia i la República de Sud-àfrica. També hi destaquen Europa i Japó. Les primeres matèries minerals són recursos naturals no renovables, és a dir, tarden molt en renovar-se.

3.2. LES ENERGIES ALTERNATIVES

Fonts d’energia alternatives: renovables, netes i segures. Les principals són:

• Energia solar: neta, gratuïta i inesgotable; generada a partir del Sol. La captació i el seu emmmagatzematge i la distribució són els seus inconvenients. No totes les zones de la Terra són aptes per a la seva producció.
• 
  Energia eòlica: generada aprofitant la potència del vent. Els seus inconvenients són que es donin condicions de vents favorables, la disposició de grans extensions de terreny (per als generadors) i la necessitat d’una gran inversió inicial; també cal tenir en compte l’impacte visual i la contaminació acústica que produeixen les aspes dels generadors. Cal destacar els seus avantatges:  és una font d’energia neta, renovable i no requereix una tecnologia gaire sofisticada.
• Energia mareomotriu: generada aprofitant les marees. El seu moviment d’ascens i descens pot fer moure turbines que generen energia elèctrica. Cal un pressupost elevat per construir els grans murs. És renovable i no contaminant, però només es poden instal·lar estacions mareomotrius en llocs amb unes condicions naturals molt especials.
• Energia geotèrmica: generada aprofitant una sèrie de reaccions químiques naturals que es produeixen a l’interior de la Terra i que generen una quantitat de calor.
• Energia de la biomassa: la biomassa és la massa total dels components biològics d’un ecosistema determinat. Els residus vegetals i altres subproductes d’origen natural poden ser convertits en energia mitjançant la fermentació i la combustió.